La part demandant va instar la decisió de la Consellera de Justícia, que va negar la seva aplicació per a refugiats de l'estatEl demandant va ser un home homosexual amb Pakistanès ciutadania. En vint-i-quatre de desembre de, el reclamant legalment entrat a la República de Corea, on va romandre després de la caducitat del visat. El demandant va ser arrestat i detingut en el setze de febrer de. Mentre detingudes, es va sol·licitar estat de refugiat que va ser denegat. Tant el reclamant i el Ministre de Justícia va acordar en els fets següents, establerts en un informe emès per la Immigració i els Refugiats Board of Canada. El Pakistan Codi Penal criminalised del mateix sexe l'activitat sexual en l'Article. Casos destacats van ser introduïdes com a prova El consell tribal de Khyber província havia advertit dos homes que s'havia casat amb els altres que s'enfronten a la mort si no es va deixar la província. L'avís es va basar en els homes la violació de normes tribals. En un altre incident dos homes van ser detinguts i condemnats a ser assotat després que es van trobar a tenir relacions sexuals en un bany públic a la província de Khyber. Un parell de Lahore va ser detingut en la recerca d'una ordre de restricció contra el marit abusiu de la família.
Abans del matrimoni, el marit va patir femení-a-sexe masculí reassignació de cirurgia.
Les autoritats van detenir la parella, perquè van considerar que el matrimoni a persones del mateix sexe i anti-Islàmica. Les autoritats també creia que l'home i la dona va mentir sobre el seu gèneres i eren culpables de l'estafa. L'any tres homes van ser detinguts per tenir sexe amb els altres a Lahore. Tant el reclamant i el Ministre de Justícia també acceptar com un fet les conclusions de l'Informe Nacional sobre Pakistan publicat el Regne unit Frontera Agència. L'informe va concloure que la policia al Pakistan habitualment amenaçada i extorted diners dels homosexuals. Si el demandant, l'orientació sexual de qualificar-lo per a refugiats de l'estat a la República de Corea. Pakistan Codi Penal, Article (castigar consensuada"carnal còpula contra l'ordre de la natura"amb la pena de presó d'entre dos i deu anys). El Tribunal va començar la seva opinió per emfatitzar que l'Article. una de les de corea del Sud Llei d'Immigració va donar als particulars el dret només a aplicar per a refugiats de l'estat. A més a més, la llei no garanteix estat de refugiat, fins i tot si la persona sol·licitant satisfets els criteris indicats en la Convenció i el Protocol.
Dit això, la Cort va afirmar que la llei havia la"clara intenció de protecció".
Després d'haver interpretat la llei, el Tribunal descrit el procediment per a la concessió de refugiats de l'estat a Corea del Sud. Article dos de la Llei d'Estrangeria definit"refugiats"d'acord amb els criteris indicats en la Convenció. El Tribunal va ser, per tant, deferential els termes de la Convenció, el Protocol i les Nacions Unides Manual de Procediments i Criteris per a la Determinació de Refugiats de l'Estat. Es va centrar en l'exigència de que el sol · licitant ha de demostrar un fundat temor de persecució. Satisfer aquest requisit depenia en gran mesura en un tribunal de la interpretació dels conceptes de"persecució"i"por", la càrrega de la prova en les sol · licitant. Perquè no admet definició de"perseguits"existia, el Tribunal es refereix els Apartats cinquanta-un i seixanta-cinc del Manual. L'apartat cinquanta-un afirmar que la persecució suposava una amenaça per a la vida o física de la llibertat."Injusta discriminació que pateixen, i els desavantatges"també podria qualificar. El Tribunal va entendre Paràgraf de seixanta-cinc a dir que el principal actor de la persecució no s'hauria de limitar a una organització governamental, però també pot ser una organització no governamental quan governamentals de protecció no és viable". El Tribunal va interpretar"la por"a la una de la mateixa manera àmplia, de la mateixa manera. Estava clar sota Paràgraf trenta-vuit del Manual de la sol · licitant ha de demostrar la por subjectiva i objectiva evidència per tenir aquesta por. A més a més, com cada Paràgraf del Manual, el Tribunal va sostenir que també s'ha de considerar"l'general de violació de drets humans estat de la seva - seu país d'origen. i altres condicions específiques o els esdeveniments en la seva - seu país que podia.
estar relacionades amb provocant que el sol · licitant per sentir-se la possibilitat de la por".
Demandants tenen dificultats per aportar proves en asil casos. El Tribunal va reconèixer que la seva distància física del seu país d'origen en perill la seva capacitat per proporcionar evidència convincent. Per aquest motiu, el Tribunal va sostenir que seria"suficient per a l'interessat que pretengui ser global fiable i creïble. els arguments han de ser coherent i versemblant, mentre que al mateix temps no fa front a coneixement general dels fets". Paràgraf del Manual de suport a aquesta posició Amb aquest marc, el Tribunal va trobar que els fets presentats satisfets els criteris per a refugiats de l'estat. La també s'accepta que la demandant, la testimoni va ser creïbles. La reclamant havia declarat que va ser detingut mentre espera que en un taxi abans va participar en un acte homosexual que la seva dona i la seva família, sabia de la seva sexualitat i amenaçar per això que el seu pare el va amenaçar a negar-li la seva herència a causa de la seva sexualitat i que havia estat blackmailed de persones que havien vídeos d'ell participar en el mateix sexe l'activitat sexual.
Segons aquest testimoni, així com l'informe de l'agència Canadenca de la Immigració i els Refugiats Consell, l'informe del Regne unit Frontera de l'Agència, i l'Article del Pakistan Codi Penal, el Tribunal va sostenir que:"el reclamant reclamacions són en ells mateixos coherent, plausible i, en general, creïble i no anar en contra de fets que són generalment coneguts.
És molt probable que el reclamant, en el cas que es posa enviat de tornada a Pakistan. serà perseguit pels Pakistanesos Musulmans i el govern Pakistanès. per ser homosexual."El Tribunal bolc el Ministre de Justícia, en la seva sentència i ha reconegut la reclamant com un refugiat d'acord amb l'Article de Corea del Sud de la Llei d'Immigració.
